GRÀCIES, SARA

GRÀCIES, SARA…

És curiós que siga des de La llum del Severo, revista que tu has contribuït a engendrar, des d’on els teus alumnes i companys et reten un merescut homenatge que no pretén més que reconéixer la teua dedicació i el teu treball: mai ho hauries permés! Però és necessari, a més d’inevitable…

…perquè ens has contagiat del teu bon humor i la teua actitud sempre positiva.

…perquè has tirat endavant projectes que han fet més gran el nostre institut, com el TEA, el premi Sambori o aquesta revista entre altres.

 …perquè has sigut un model tant per als que t’han tingut enfront, com per als que t’hem tingut al costat.

…perquè no t’hem escoltat mai un “això no es pot” o un “no compteu amb mi”.

…perquè els teus alumnes et respecten, et valoren i et recorden, i a hores d’ara això és molt meritori.

…perquè sempre has mostrat generositat en l’esforç i discreció amb els èxits.

…perquè se’ns fa difícil imaginar aquest institut sense tu el curs pròxim. 

…i sobretot, perquè t’estimem.

Sabem que te’n vas amb pesar, i estem segurs que ens guardaràs en un raconet del teu cor, al costat dels teus millors records. Però no patisques, nosaltres no ho fem; et trobarem a faltar, això sí, però no estem tristos, perquè també sabem que t’esperen nous reptes docents que continuaràs assumint amb il·lusció i generositat, amb altres alumnes, amb altres companys, i que al capdavall, continuaràs dignificant aquesta difícil professió i engrandint la qualitat de la nostra escola pública, que és la de tots.

Perquè com t’hauria dit V.A. Estellés si t’haguera conegut, de professors com tu, en són parits ben pocs.

Els teus alumnes i companys

Juny 2012